Vaig comprar aquest petjapapers als Encants. Buscava objectes a partir dels quals escriure històries. Un assassinat no premeditat, comès en un atac d'ira; un cop eficaç de bola al cap, la mà d'un traïdor envejós: el soci. O potser una executora, portava a terme una venjança consumada en un instant rabiós: la muller abnegada, cansada de suportar un marit infidel. O potser l'assassí era el lladre sorprès de matinada al despatx, intentant obrir la caixa forta; O el fill, desheretat definitivament degut a la seva conducta llibertina...
Potser només es tractava de pensar en la seva funció silenciosa, revestida de calma; en el seu pes sobre un munt de documents importants. No ho sé. No vaig escriure res i el petjapapers roman, des d'aleshores, en una lleixa, seriós i avorrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada