Els clicks em transporten a la infantesa. Recordo que uns cosins segons em van traspassar unes quantes figuretes, ells ja no hi jugaven, començaven a fer-se grans. Aquells clicks eren pistolers. Quan anava a casa seva -de visita amb la meva àvia... ara recordo que la meva àvia em portava de visita tot sovint- hi jugava. Vaig emportar-me a casa, doncs, unes quantes figures masculines, uns quants homes; no n'hi havia cap de sencer, a un li faltava un braç, a un altre un peu o una mà. M'inventava històries. Els mancs, coixos i guerxos eren els dolents -que cruel-; recordo que un d'ells estava sencer, sa; era atractiu, portava bigoti: era l'heroi.
Al cap d'un temps el meu pare em va comprar una femella. Era una astronauta. El personatge no casava gaire amb les històries dels bandits, però la figureta en si -sense els complements pertinents- encaixava prou bé; la noia portava un vestit blau, curtet.
L'astronauta i l'heroi vivien junts en una casa gran, de dos o tres pisos -de caixes de fruita-; tenien un tractor de color verd, menjaven en botons, tenien roba de llit i de taula. Van tenir un parell de fills. Es bandits sempre raptaven l'astronauta i/o els fills.
No conservo cap d'aquelles figuretes, només un imaginari personal; potser és per això que m'agrada comprar-ne alguna de tat en tant als Encants o en alguna botiga de joguines. Potser algun dia compraré una astronauta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada