Ja he consumat el primer intercanvi amb R: la caixa per a costura http://espaidintercanvidecoses.blogspot.com/2011/12/caixa-per-costura.html per aquest tapet i un astronauta de playmobil (pertany al seu fill, que ja s'ha fet gran).
R m'ha explicat que el tapet el va fer la seva àvia. La recorda amb devoció, era una senyora polida, sempre portava vestit jaqueta i si havia de sortir a escombrar el carrer ho feia amb les sabates posades, mai amb les sabatilles d'estar per casa. Feia labors, com aquest tapet de ganxet, i R en conserva diverses. Parla de la seva àvia amb estimació, s'aferra al seu record, als objectes fets per ella. M'explica que era magnífica fent ganxet i que ella, quan era petita, passava moltes tardes al seu costat, xerrant i pintant.
Molts records de les persones que ja no hi són resten en la nostra memòria, lligats íntimament als objectes que els van pertànyer. Les fotografies són una representació del passat, retalls que ens evoquen temps i espai, vivències. Però els objectes també representen persones, les personifiquen, també ens evoquen retalls d'un temps viscut. Tenen una càrrega més íntima perquè són “aquelles coses” que van estar estretament en contacte amb la persona que ja no hi és.
Aquest és el lligam material (i al mateix temps espiritual) que ens manté units als morts: els seus objectes i allò que ens evoquen. Objectes que ens permeten, en certa manera, ressuscitar els nostres éssers estimats durant una estona; creure'ns que encara són vius i que la mort és menys mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada