dimarts, 3 de gener del 2012

El maletí porta-aliments




El nostre entorn, la nostra vida quotidiana, els nostres objectes (un oceà d'objectes). Tot plegat resulta complex.

La diversitat de nous productes creats per satisfer noves necessitats, també dissenyades, ha augmentat vertiginosament al llarg dels darrers 50 anys. Tenim al nostre abast “una infinitat” de productes específics per satisfer un munt de necessitats que també són específiques.

Per exemple, existeix una gran diversitat de productes de neteja per a la llar, cada material, cada indret o racó, pot ser higienitzat d'una manera precisa i eficient; cada tipus de brutícia pot ser eliminada eficaçment amb un producte concebut expressament.

Per exemple, existeixen bosses, o complements similars, per transportar i preservar molts tipus d'objectes: maletes de viatge grans, maletes per a cap de setmana, necessers, bosses de festa, portamonedes, portadocuments, motxilles per anar a la muntanya, bosses d'esport, fundes per a l'ordinador portàtil, fundes per a l'iphone, per a l'ipad, etc.

El maletí porta-aliments és una d'aquestes bosses. Pensat per transportar aliments preparats per ser consumits al lloc de treball, ideal per a treballadors que no dinen a casa, volen estalviar-se menús de restaurant i pretenen menjar sa (és a dir: no-entrepà).

Està concebut com un mitjà pràctic, net, ordenat, preservador. Aquest és de mida petita (permet encabir-hi una sola carmanyola), l'anomeno versió femenina perquè en teoria les dones mengem menys que els homes, amb una ració -una sola carmanyola- i un postre ja ens atipem. O no...


diumenge, 1 de gener del 2012

Puntes, tapets, retalls d'històries (2n intercanvi)




Ja he portat a terme el segon intercanvi. La M m'ha donat (a canvi de la click caminadora http://espaidintercanvidecoses.blogspot.com/2011/12/click-caminadora.html)un lot integrat per diversos tapetes petits, fragments de puntes i colls solts; la majoria de peces estan fetes amb ganxet. Algunes les va fer la seva mare i d'altres, la seva sogra. Una de les peces, però, va trobar-la en una casa que buidaven, juntament amb unes fotografies. M recorda una de les fotos, hi apareixia una dona amb uns nens, uns bessons. També va recollir-la, com algunes altres coses, per evitar que anessin a parar a la brossa i que esdevinguessin materials de rebuig. Volia (algun dia) donar un nou ús a aquests objectes, volia reinventar-los mitjançant una nova història. A partir d'ara, em correspondria fer-ho a mi.

Quan la memòria esdevé material de rebuig, objectes i fotografies queden orfes, a la deriva.